Estada a Nova Zelanda [Agost-Novembre 2004]

Benvinguts a aquesta pagina! Aqui trobareu una "petita" seleccio de fotos (en tinc moltes mes...)
sobre coses, llocs, gent, activitats... que vaig veient i fent durant la meva estada a Nova Zelanda.
Aquesta es una manera de compartir amb vosaltres les meves experiencies i fer-vos-en una mica particeps
cosa de la qual en tinc moltes ganes i dona un altre sentit (especial per mi) a aquesta innolvidable aventura!

Fins a finals de novembre de 2004 aquesta pagina s'anira actualitzant i creixent.
L'autor no es fa responsable dels efectes que puguin causar aquestes fotos (uuuuuuu...)

[Cliqueu aqui per veure el
mapa de nova Zelanda]

08 Agost Arribada a Paihia i creuer per Bay of Islands Durant aquest creuer hi havia la possibilitat de banyar-te amb dofins! Pero clar aixo nomes passava en el cas que trobessim dofins. Malauradament, no va ser un dia de sort i el banyador es va quedar a la maleta. No obstant el creuer va ser maco, de tres hores de durada aprox. Bay of islands no es mes que una badia amb molts illots, illetes i trossos de terra que es van intercalant amb l’aigua. La gracia es que trobes illes molt curioses, formacions rocoses, platges paradisiaques, foques...	[clica sobre la foto]
09 Agost Tour Paihia - Cape Reigna Aquest va ser un dia impressionant per a mi. L’autocar va passar a buscar a tota la gent que havia reservat el viatge un per un pels diferents albergs des de les 7:15 del mati. L’autocar era especial, sense cap finestra que s’obris, amb reforcament extra a davant i preparat per anar per l’aigua. Em va sobtar molt anar pel mig de la 90 miles beach, una platja tan gran, solitaria, tan llarga i anant amb autocar per alla! El conductor ens va explicar mil i una histories de gent que s’havia quedat amb el cotxe atrapat a la platja per culpa de la marea. I un cop el cotxe queda atrapat no hi ha res a fer... El colmo de tot va ser quan el conductor ens va dir amb to solemne que pararia de xerrar una estona perque ens volia posar una musica que ens fes mes viva l’experiencia de conduir per la platja i ens va posar Carros de Fuego! Molt culpidor. On tambe m’ho vaig passar molt be va ser fent surf per les dunes gegants de sorra (que hi vam arribar conduint pel mig d’un rierol..). Cape Reigna es maco, tot i que hi feia molt de vent... Veure com el mar Tasman i l’Ocea Pacific s’ajunten tambe te lo seu tot i que es veu que aquell dia la cosa estava molt calmada perque hi ha dies en que els dos mars colisionen formant onades enormes. No se perque pero amb els japonesos m’hi entenc bastant be...	[clica sobre la foto]
10-12 Agost Rotorua A Rotorua ja hi havia estat l’any passat pero una forca estranya m’hi va fer tornar (potser van ser els meus avantpassats...). Aquesta es una ciutat molt i molt turistica i la capital maori de Nova Zelanda. Tambe es molt popular per la gran activitat termal: geisers, piscines calentes, fang, spa (piscina amb bombolles), activitat volcanica... La Tamaki Maori Village va ser molt turistica. Et monten un poblat i fan veure que treballen i juguen durant deu minuts i despres et porten dins una cabanya (marae) on et fan un espectacle de dansa i musica durant uns 20 minuts (aixo esta guai). Despres, a un menjador et donen sopar que en principi es tipic maori... D’aqui vaig treure un contacte d’un home que porta grups maoris (a veure si podem fer-ne venir algun per l’Esdansa!). Jo estava bastant cancat aquell dia, pero va ser guai perque vaig coneixer la Josefa (i vaig haver de posar a prova el meu castella...), una dona amb empempta que tenia molta pelica. La visita a Rotorua de l’endema amb la Lisa va ser curiosa... Estant acostumat com estava a anar sol pel pais, vaig voler anar acompanyat per un dia i li vaig demanar a la Lisa (que ens haviem conegut a l’autocar de Paihia a Rotorua) per anar junts. Tambe ho vaig fer perque portava un trote considerable i anava cansat i tenia ganes de deixar-me portar una mica. Va ser guai, pero vaig veure que si vas acompanyat t’has d’entendre molt be amb l’altra persona perque sino es fa estrany. No obstant, va ser interessant i la Lisa es una noia molt trempada. Recomano el cinema del Museu de Rotorua.	[clica sobre la foto]
12-14 Agost Turangi – Whakapapa Turgangi va ser un repte gros per mi. Fins llavors estava molt acostumat a estar envoltat de gent (tot i que no hi parles ni res...) i quan vaig arribar a Turangi i vaig veure lo solitari que era sobretot l’alberg (sense gens de caliu huma) va ser una mica dur per mi... Pero va ser una experiencia interessant. Em va fer descobrir sensacions noves. El passeig al voltant del riu Tongariro (ben be al costat del poble) es maco i sorpren la ma de pescadors de truita que maten les hores colgats dins l’aigua fins la cintura o mes. Whakapapa esta al mig del Tongariro national park, hi vaig anar amb minibus des de Turangi (s’hi esta una horeta o aixi...). El Visitor Center es una passada, amb molta informacio sobre volcans, fauna... i te un cinema que esta bastant be. Aquest park es patrimoni de la humanitat i consta de tres volcans un dels quals (Ruapehu) esta molt actiu (va explotar el 1995 i 1996). Whakapapa sol ser una escala per anar a esquiar al mon Ruapehu (seguint carretera amunt). Tambe ofereix moltes tracks per caminar (d’entre 15 minuts i 8 hores), entre ells el famos Tongariro Crossing, que ha d’estar molt be. Jo vaig fer-ne tres: el Taranaki falls (aqui mostro algunes fotos, s’hi esta dues horetes), el Ridge track (que el tens fet amb 30 minuts) i un de molt cur per veure la naturalesa de la zona (arbres, plantes...). Com veureu el dia era molt tapat i la vista dels volcans (que ha de ser espetacular) estava amagada pels nuvols. No obstant aixo, no va ploure gaire. Em va agradar molt el track de Taranaki Falls. Tambe vaig agafar un autobus per anar a les pistes d’esqui (simplement per veure com era la cosa i si hi havia algu interessant per veure) pero vaig decidir tornar a baixar amb el mateix autocar ja que fotia un vent, un fred i tot estava tan colgat per la neu alla dalt que en vaig tenir prou de seguida. Vaig esta voltant per Whakapapa des de les 9 del mati fins a les 4 de la tarda i vaig tornar a Turangi amb el mateix minibus.	[clica sobre la foto]
14-15 Agost Napier La visita a Napier va ser bastant llampec. Vaig arribar-hi cap a les 5 de la tarda del dissabte i a la 1:20 de la tarda del diumenge ja estava muntat a un autocar per anar cap a Wellington. No obstant aixo, vaig fer bastantes coses i va ser una visita molt guai. Napier es una ciutat amb molts edificis decorats seguint l’estil Art-Deco (a les fotos es veuen alguns exemples). Aquest estil consteix en pintar les cases colors pastel, amb sanefes, dibuixets... A mi em va agradar... Va ser molt guai l’hora de sopar del dissabte tambe perque vaig menjar a la terrassa d’un bar-restaurant que donava a una zona amb tot de piscines exteriors (suposo que d’aigua calenta) amb families banyant-se, jugant... Guai. Lo mes destacat de la meva visita a Napier per mi pero va ser el National Aquarium of New Zealand. Va estar molt be perque vaig contractar una visita guiada on t’ensenyen tot lo que hi ha i tambe t’ensenyen lo que hi ha darrera. A mes, pots donar de menjar a peixos i en pots tocar alguns! El fet que t’expliquin els peixos d’on son, les peculiaritats, anecdotes i tal (i a mes si ho fan de manera apassionada) fa que ho visquis molt mes... Realment vaig sortir d’alla meravellat de lo interessants que son els peixos i convencut que algun dia tindre una peixera a casa. Mireu si em va agafar fort que vaig comprar dos peixets de peluix (que els tinc a l’habitacio de casa) per ambientar! Tambe tenen alla una parella de d’ocells kiwis. La foto es d’un kiwi dissecat perque no et deixen fer fotos als kiwis ja que son ocells nocturns i s’espanten amb la llum.	[clica sobre la foto]
15-17 Agost Wellington Capital de Nova Zelanda. I capital del vent! Deu meu, quin vent que fa Wellington... Tambe reconec que vaig enganxar mal temps (plovia...) pero es veu que en general a Wellington sempre fa molt de vent. Deu ni do... Vaig decidir no esta gaire temps a fora i em vaig passar el dia al Museu Te Papa. Es molt gran i esta realment molt be. Hi ha exposicions sobre animals, geologia, historia de nova zelanda, tresors maoris (entre ells aquest marae), vestits d’epoca, art... Tambe hi ha atraccions interactives com una sala on seus amb cadires d’aquelles que es mouen i fas un viatge en el temps a l’epoca dels dinosaures (ta be). Haig de reconeixer pero que al final vaig acabar fins al monyo de museu (massa hores..). Al museu no et deixen tirar gaires fotos... Vaig fer un petit vol pel centre de Wellington i prou. El dimarts 17 vaig agafar un avio (Air New Zealand) de Wellington a Queenstown. Fotia un vent a l’aeroport! A mes vam pujar a l’avio a peu des de la porta d’embarcament, era un avio petitonet. Les vistes eren impressionants! A Queenstown em va venir a buscar en Dan i mentre ell comprava uns esquis nous vaig donar un vol pel poble.	[clica sobre la foto]
17 Agost Arribada a Lauder Lauder es un poblet d’uns 20 habitants la gran majoria dels quals son grangers que cuiden ovelles. Lauder te un pub i cases i molt de terreny de pastura. El lloc on visc jo esta apartat uns 3-4 km del centre de Lauder, a un lloc encara mes solitari, on hi ha quatre cases per estudiants i treballadors del centre de recerca (National Institute of Water and Atmospheric Research (NIWA)) i el centre de recerca com podeu comprovar a la foto del costat. Tot lo altre son camps d’ovelles i turons preque aixo no es en absolut pla, sembla teletubilandia jejeje. Aqui la gent comenca a treballar a les 8:30 i plega a les 5 pm. La majoria (els que son treballadors fixes) venen junts amb un minibus des d’Alexandra, que es un poble que esta a uns 30 minuts en cotxe i es on hem d’anar a comprar tot el que necessitem per viure (perque aqui no hi ha cap botiga...). A les 10 am i a les 3 pm tothom pare i va a prendre el te a la tea room. Esta molt be aixo de parar, en serio... et fa desconectar un moment i despres produeixes mes... A part d’aquesta foto trobareu aqui dins una composicio panoramica (cutrilla) que he fet perque veieu mes be com es casa meva i com esta distribuit el tema. Jo visc al “Hostel 3” i l’any passat vaig viure al “Hostel 2”. Es llastima que aquell dia les ovelles estaven tancades perque sino veurieu tot d’animals llanuts escampats... Una dada curiosa es que aqui mai es tanca les cases (Hostels) en clau. Simplement no hi ha necessitat... Ara be, el NIWA si que es tanca i es connecta l’alarma i tot perque hi ha moltes coses de valor a dins. Atencio! Aquesta carpeta s’anira actualitzant Hi anire afegint fotos de la feina, dels voltants, nuvols que vegi per aqui, ovelles, el cotxe!...	[clica sobre la foto]
21-22 Agost Viatge a Haast amb els del Niwa El viatge va ser una mena de despedida per la Sonia, una noia (kiwi) que ha estat 4 anys aqui treballant i que ara plega. Aquesta es la noia que m’ha deixat el cotxe en lloguer. Vam anar a passar el cap de setmana a prop de Haast (a la costa oest) amb els de la feina. Haast esta a unes 3 hores de Lauder i el cami es maco. El temps no es va comportar gaire i vam tenir un xic de pluja pero tot i aixo va ser divertit. Vam veure moltes platges, com veureu, amb una d’elles vam fer un picnic i tot... Em va encuriosir molt l’aficio que va sorgir de posar drets els troncs trobavem per les platges... Simbol falic? Hi ha tantes platges a Nova Zelanda... i tan solitaries... En les nostres visites vam coincidir amb ben poca gent... La nit del dissabte vam jugar a un joc molt guai al qual jo no havia jugat mai pero segur que molts de vosaltres sabeu quin es. Tothom es posa en rotllana, es decideix per sorts i en secret qui son els dos assessins i qui es el policia. Els altres son gent normal. N’hi ha un que porta el joc i quan es fa de nit, els assassins es desperten i maten una persona. Es tracta de descobrir qui son els assassins. No m’he explicat gaire be pero hi hem de jugar...	[clica sobre la foto]
25 Agost Lauder Pub Aquest es el Pub de Lauder, on sovint anem amb els de la feina a fer alguna cervesa, jugar a darts, al billar o simplement fer-la petar amb els grangers que viuen per aqui. Els grangers, i en general tota la gent de per aqui son molt simpatics i es facil parlar amb ells i riure una estona. Hi ha gent molt interessant, com per exemple un jove granger que fa poc que es per aqui i que abans vivia a Canada fent “bullriding”, montant toros... La seva psicologia amb els animals, com guanyar-se la confianca, com mantenir la serenitat dalt d’un toro em va agradar molt. Una cosa curiosa del Lauder Pub es que els divendres de 6 a 8 de la tarda tenen com una mena de roda de la fortuna alla montada. Es a dir, quan vols consumir alguna cosa (cervesa...) abans de pagar fas girar la roda i depenent d’on es pari et pot sortir la beguda a metitat de preu, gratis o fins i tot pot guanyar tota una gerra gratis! Lo millor es que mai pots perdre, lo maxim que pot passar es que hagis de pagar el preu normal per la teva beguda... Aqui hi ha algunes fotos d’un dia que vam anar a jugar a darts amb en Christian, la Paola, la Rebecca i la Caradee.	[clica sobre la foto]
28 Agost Ovelles Estic en condicions de dir que aquesta ha estat la meva experiencia mes intima que he tingut amb ovelles... Si si, aixo de passar-te 3 o 4 hores sobre una ovella, encarat a les seves parts intimes i anar remanant per alla... i tan mascles com femelles eh. Ai... mal pensats... Es tractava d’esquilar amb tisores tota la llana que tenen al voltant del pompis (per dir-ho refinadament) i les potes de darrera. La resta de la llana la va anar a tallar l’endema un professional acreditat amb la seva maquina electrica. Aquesta part pero s’esquila amb tisores ja que evidentment son parts delicades i perque aixi s’elimina tota la llana mes bruta i que no serveix per massa. Creieu-me que hi havia cada ovella que anava mes emmerdussada... impressionant, alla hi havies de fer tota una obra d’art... No em feia pas excessivament fastic pero... i menys fastic els feia els gossos que hi havia per alla perque es menjaven els excrements de les ovelles amb una alegria! Prrrrr.... Total que semblava cal peluquer amb les tisores jeje... En total, al dissabte vam esquilar 53 ovelles, jo en vaig fer unes 8 o aixi... Es realment una feina dura, per la postura (com veureu a les fotos), perque costa fer anar les tisores... Vaig esta tres dies estaiat i amb mal d’esquena! Jeje Pero es una experiencia guai, diria fins i tot una experiencia vital altament recomanable. Aixo ho vam fer a casa en Greg i la Karin (tots dos treballen al NIWA), els vam donar un cop de ma. Tenen una passada de casa i un terreny enorme. Aviat us en parlare mes d’aquesta casa, dels animals que tenen... Per cert! No us perdeu el burro! Es tan maca... (es que es burra... :D) Nota: Les imatges que veureu aqui poden ferir la sensibilitat dels internautes! Es recomana discrecio…	[clica sobre la foto]
5 Setembre Vol en planador Uaaau! Anar en planador es tota una experiencia! Un planador es un avio de 1 o 2 places pero sense motor, i per tant nomes es capac de planar. Tot i que no te motor, el planador es pot mantenir volant i ascendir cap a munt tot sol amb l’ajuda de les corrents termiques, es a dir, masses d’aire calent que ascendeixen cap amunt i poden empenyer el planador. Com s’enlaire? Doncs es pot enlaire o be ajudat per una avioneta (lligant-lo amb una corda) o be amb una corda molt llarga que es va enroscant i va estirant el planador fins que aquest s’enlaire. Nosaltres vam fer servir la primera opcio, com es veu a la foto. Aixo va passar a l’aeropot d’Alexandra, un aeroport molt petit (com veureu en les fotos). Hi vaig anar amb en Christian i tots dos vam fer un vol pero per separat ja que aquest era un planador de dues places i qui conduia era en John, un de la feina que hi es molt aficionat i te permis per conduir una aparell com aquest. El vol va durar una mitja horeta i vam sobrevolar Alexandra i els voltants, amb vistes molt maques del que es Central Otago. Es molt impressionant veure com l’avioneta t’arrastre fins a una certa altura i despres deixes anar la corda i planeges sol. No era un dia del tot estable i el planador feia pujades i baixades cosa que em va provocar un lleuger mareig. No obstant es una experiencia molt emocionant que em va costar nomes 30 euros! (s’havia de pagar el planador i l’avioneta)	[clica sobre la foto]
4-10 Setembre De granger En Greg i la Karin se’n van anar de Congres a Christchurch tota una setmana i em van demanar que els cuides els animals cosa que em va fer molta ilusio per l’experiencia que suposava. Tenen 56 ovelles, 10 cabres, 10 pollastres, 2 gossos, 1 gat i una burra. Tots amb necessitats diferents i caracters diferents. Aixi que em vaig instalar a casa seva, una casa molt guai, tota la setmana jo solet amb els animals. Una experiencia de la qual n’he tret moltes coses, sensacions i alguna llico. Els animals et poden arribar a ensenyar moltes coses si hi estas disposat. M’havia d’aixecar cada dia entre quarts de 7 i les 7 i fer la ronda i al vespre tambe tornar a alimentar els animals. El menjar del mati es diferent que el de la nit. Era una mica cancat pero altament gratificant. Veure com els animals es comunicaven amb tu, et perseguien per aconseguir menjar... es guai. Aqui hi trobareu algunes fotos en plena accio “grangeril”.	[clica sobre la foto]
12 Setembre Excursio En Christian em va convencer per anar a pujar una de les muntanyes que es veuen des de Lauder i tot i que va ser molt cansat per mi va valer realment la pena. Ens vam llevar el diumenge a les 7 del mati. El cas es que haviem quedat amb el granger que viu al peu de la muntanya perque tota la terra que cobreix la muntanya i voltants (creieume que es un tros de terra molt gros, i que fa servir per pasturar tot tipus d’animals) es seu, de la seva propietat, impressionant, i haviem de demanar permis per accedir-hi. Un cop obtingut el permis vam anar amb cotxe un tros fins que vam decidir continuar a peu cap amunt. La muntanya te uns 1400-1500 metres i vam comenca a caminar des d’uns 400 metres, per tant el desnivell era bastant important. La caminada va ser molt empinada (rodoli!) i molt cansada per les meves cames. Vaig intentar desistir de pujar mes amunt durant varis cops durant el cami perque es feia gros (no estic preparat per aquest tipus d’exercici) pero en Christian em va anar animant i empenyent-me (en sentit metaforic) cap amunt. Com mes enlaire mes vent i fred feia i a dalt de tot hi havia trossos amb neu, cosa que vam aprofitar per fer una mica el burro. Les vistes eren espectaculars i la sensacio de llibertat maxima. Em vaig sentir molt content d’haver arribat a dalt i tambe va resultar ser un bon exercici pel meu cos i ment. En total vam tardar unes 3 hores a pujar i unes 2 hores a baixar.	[clica sobre la foto]
18 Setembre Poolburn – Lord of the Rings! Poolburn es el lloc mes proper a aqui on es va rodar el Senyor dels Anells. Es un lloc bastant apartat de tot, solitari, s’hi arriba a traves d’una carretera de terra en mes o menys bones condicions... Alla s’hi va rodar una part de la 2a part (les Dues Torres) i s’hi va recrear un poblat de Rohan que es destruit i cremat pels orgs. No se si ho recordeu, era un poblat de fusta i palla al costat d’un llac a una zona bastant seca i rocosa. El dia que hi vam anar amb en Nick, en Martin i en Christian era un dia molt fred, ennuvolat, feia molt de vent i nevava! Aixo va fer que vivissim l’experiencia mes com una aventura, com la pelicula! Jejeje Aqui trobareu algunes fotos de com es aquest escenari. Es bastant especial. Al costat del llac hi ha tot de cabanyes que serveixen de refugi a pescadors que hi venen a passar uns dies de lleure i tranquilitat. Tambe trobareu un mapa de la zona on visc.	[clica sobre la foto]
19 Setembre La Gondola de Queenstown Igual que el dia anterior, en Nick, en Martin, en Christian i jo vam anar en busca d’aventura. Vam decidir anar a Queenstown aprofitant que haviem de deixar un visitant del NIWA que marxava a l’aeroport. Queenstown es la capital dels esports d’aventura de Nova Zelanda i una ciutat molt turistica. Vam donar un vol per alla i vam decidir anar a la Gondola. La Gondola no es mes que un teleferic que puja a dalt d’una muntanya que hi ha a Queenstown. El cas es que, perque fer-ho tan facil i agafar el teleferic per pujar la muntanya podent caminar amunt i amunt...? O sigui que vam pujar-hi caminant per un cami molt empinat. Vam tardar uns 40 minuts mes o menys. Satisfets pel cami i impressionats per la vista que ens oferia els ulls des d’alla a dalt, ens vam posar a saltar d’alegria i a fer fotos d’aquelles per alucinar un xic (i d’aqui la foto del costat). Lo guai de la cosa es que a dalt de la muntanya hi ha dues pistes per anar amb uns cars que baixen, sense motor. Cada recorregut dura poc mes d’un minut i baixes poc tros. Per tornar a pujar i fer una altra volta amb car hi ha uns telecadires que apart de transportar persones tambe transportaven els cars cap a dalt. Es millor que veieu les fotos que parlen molt mes per si soles... Per baixar vam agafar el teleferic, perque era tard i ja estavem cansats. Va ser un dia guai, una nova experiencia kiwi.	[clica sobre la foto]
2 Octubre Queenstown i voltants Aquesta vegada en Dan marxava cap a Wellington i despres a l’Antartida i el dissabte el vaig anar a acompanyar a l’aeroport de Queenstown. Uaaau! Quina enveja, l’Antartida! Pinta com un lloc molt especial, un altra mon, tota una experiencia... Quina enveja! Tambe van venir la Rebecca (es kiwi i estudiant de doctorat com jo) i en Quoqan (xines, estara aqui uns dos mesos). Despres de deixar en Dan vam anar a donar un vol per Queenstown i vam dinar per alla. Despres vam decidir anar a veure uns petits llacs que hi ha a prop de Queenstown. Impressionants. Ja hi havia sigut l’any passat i es un lloc molt maco. De tornada, ens vam parar a veure un lloc on feien “jet boating”, vam donar un vol per Arrowtown i tambe vam parar a un pont on fan pointing (bungy jumping), que de fet es el primer pont de tot el mon on es va comencar a practicar el bungy jumping. Per tant, va ser un dia de bones vistes i tambe per apuntar coses que vull fer a l’agenda: el jet boating a de ser guai i lo del pointing (empasso saliva) tambe ho vull fer! I no us perdeu la mini seccio: “Ja ha arribat la primavera” amb un parell de fotos d’arbres florits que es simbol de l’arribada de millor temps: per fi! jejeje Com sabeu jo acostumo a tirar moltes fotos pero es que dissabte vaig descobrir un dificil compatidor de les instantanies: en Quoqan va tirar mes de 200 fotos aquell dia! (jo nomes unes 60 i la Rebecca nomes 9!)	[clica sobre la foto]
8 Octubre Golf a Omakau Ja tenia ganes de tornar a jugar a golf! Des de l’any passat que no hi jugava i es un esport interessant i bastant barat aqui de practicar. En Richard (el meu jefe aqui i tambe mestre de golf) va dir d’anar a jugar-hi. Hi vam anar tambe amb en Martin in Quoqan. La foto que es mostra a la dreta la va ser una de les moltes fotos que va fer ell i es que no es separa de la camera jejeje. Amb el golf soc un patata, pero absolut. Vam jugar 7 forats (dels 9 que hi ha al camp de golf de Omakau) i en la majoria vaig fer-ho amb mes de 10 cops. Aixo si, com si fos un expert, anava canviant de pal segons la distancia i el tipus de cop. Vaig quedar esgotat de tan portar la maleta amb els pals... Aquest camp es molt guai, te unes vistes molt boniques i es ben facil entrar-hi, no hi ha ni portes ni batlles ni oficines... Hi ha simplement (com veureu a les fotos) una petita caseta on es dipositen els diners (7 dollars per persona, uns 3.5 euros, tirat de preu!) i ja esta. Es confia molt per tant amb la bona intensio de la gent... cosa que no tinc clar si funcionaria a Catalunya...	[clica sobre la foto]
16 Octubre Blue Lake - Dansey’s Pass – Elephant Rocks – Moeraki Boulders – Shag Point Com podeu llegir pel titol aquell dia no ens vam estar de res... Home, es que feia ja dos dies que havia arribat la Sara i haviem de celebrar-ho fent una bona excursio i perque tambe veies una mica d’encants neozelandesos. La tripulacio estava formada per en Martin, la Sara i jo. El Blue Lake esta a 20 minuts d’aqui (en cotxe) i es molt maco, mistic, magic... La realitat pero no es tan magica perque aquest llac el van crear per la recerca d’or jejejjee. El Dansey’s Pass es un pas entre muntanyes des d’on hi ha molt bona vista. Malauradament, quan hi vam passar estava comencant a nevar de valent (com veureu a les fotos) i no es veia res de res. Els Elephant Rocks son roques molt grosses i de formes curioses que recorden de vegades (i si la imaginacio acompanya) a les formes dels elefants. Els Moeraki Boulders son molt famosos i son sediments que s’han format al llarg de moooooolts anys i que han quedat en forma arrodonida... ben be a la platja, al ocea pacific (costa est), molt curios. I el Shag Point, esta un xic mes al sud i es un punt des d’on es poden veure foques i pinguins en llibertat. De foques en vam veure moltes pero els pinguins no se’ns van pas apareixer. Un dia molt complet, i mes de 300 km recorreguts.	[clica sobre la foto]
17 Octubre Neu a Lauder! Si si, va nevar! En plena primavera. De fet ja heu vist que el dia anterior comencava a nevar a les muntanyes. Va comencar a nevar a Lauder a la nit i no va parar fins mig mati. Vam obrir la finestra i vaig dir: “Oooooh! Esta nevant! I molt!” De fet pero es tot curios perque aquesta setmana havia sigut la mes calorosa des que vaig arribar a Nova Zelanda i mira tu... quatre nuvols, un front fred i ja la tenim armada. Jo mai havia vist Lauder tan nevat com aquest dia i aixo s’havia d’aprofitar i ho vam aprofitar. La neu pero va durar poc perque la temperatura va augmentar molt durant la tarda i en poques hores ja va ser tota fora. Va ser maco pero.	[clica sobre la foto]
23 Octubre Escalada a Alexandra (by Sara) Aquest dia erem en Greg la Karin i el petit Joshui; en Guoquan, en Martin, la Petra, en Jordi i jo. Varem anar a Alexandra i varem escalar per tres parets diferents. Els unics inexperts erem en Jordi i jo (i be, el petit Joshuui). Tot i aixi varem fer cim a dos dels tres marges. La veritat es que quan arribes al cim et sents molt be!!	[clica sobre la foto]
24 Octubre Wanaka – Cardrona – Arrowtown – Queenstown Aquesta va ser una excursio bastant llarga com tambe notareu pel gran numero de fotos que hi ha. En total vam estar 13 hores fora de casa! Erem en Quoquan, en Hamish (que es un nou treballador del NIWA i que de moment viu a la mateixa casa que nosaltres mentre busca casa a Alexandra), la Sara i jo. Vam anar primer a Wanaka, al Puzzling world, que es un lloc on hi ha tot de puzzles, problemes de logica, matematica, d’inteligencia, ilusions optiques... molt guai. Tenen una cafeteria amb tot de taules on hi ha jocs per anar fent, puzles... Aquest dia no vam entrar a les sales on tenen les ilusions optiques i tal sino que vam decidir perdre’ns en el laberint que tenen muntat. Quin mareig! Vam estar mes d’una hora per trobar el cami de sortida...jejeje. Despres vam anar a dinar Kebab a Wanaka, que esta situada al costat del bonic llac Wanaka i que es coneguda com la ciutat (be nomes te uns 4000 habitants...) mes romantica de Nova Zelanda. Despres de dinar vam anar cami cap a Queenstown per una carretera amb paisatges molt macus. Veureu que ens vam trobar amb una balla molt curiosa pel cami. Ens vam parar despres a fer el cafeto al pub de Cardrona, que es molt famos i macu i vam continuar el cami cap a Queenstown. Aquesta carretera te molts de revolts al final i hi ha vistse molt espectaculars. Aqui es on ens vam fer la foto que veieu a l’esquerra (be, a la dreta si esteu a l’hemisferi nord jejeje :P), tots saltant pels aires, que es un tipus de foto molt recurrent com haureu pogut veure, pero es divertit. Vam parar tambe a Arrowtown, a veure on es va grabar el tros de la primera part del senyor dels anells on els cavalls negres van per un riu. A Queenstown vam fer un voleiu i ens vam quedar a sopar a un restaurant italia molt guai perque et posen unes tovalles de paper blanc i et donen llapissos (dacs) de colors per anar pintant sobre les tovalles mentre esperes que et portin el plat. Em va semblar una idea molt original i encertada. No cal dir que vam aprofitar la oportunitat i vam plasmar tot el nostre art. En fi, un dia entrenyable i ple d’activitats.	[clica sobre la foto]
30 Octubre Mount Cook Mount Cook. La muntanya mes alta de Nova Zelanda: 3754 m. En maori, la muntanya es diu Aoraki. Aixo passa sovint aqui, que les coses tenen dos noms, com per exemple tambe Nova Zelanda, que en maori es Aotearoa (que vol dir “la terra del nuvul llarg i blanc”). De fet pero nosaltres no vam pas arribar a la muntanya de Mount Cook sino al poble que porta el mateix nom i que esta una mica abans al peu de la muntanya. L’expedicio d’aquest dia va ser la mateixa que pel dia 24: Hamish, Quoquan, Sara i jo. El viatge va ser bastant llarg (per arribar-hi des de Lauder s’hi esta unes 4 hores) i com que ho vam fer tot en un dia, aixo va suposar moltes hores de conduir. No obstant, el paisatge ens va obsequiar amb molt bones i boniques vistes. No vam anar i tornar pel mateix lloc sino que vam fer un “loop”, anant a traves del Lindis Pass i tornant a traves del Dansey’s Pass, tots dos molt impressionants de veure.	[clica sobre la foto]
31 Octubre Paintball a Alexandra Amb els del NIWA (els de la feina) vam anar a Alexandra a jugar a el que s’anomena paintball. El Paintball es una guerra amb escopetes d’aire comprimit que tiren boles de pintura. Com veureu, les boles aquestes depen de com i on et toquin deixen marca i fan pupa. Aixo contribueix que la “guerra” sembli mes real i excitant. Tambe contribueix mes a aquesta sensacio el fet d’anar amb monos de militar (per protegir de les taques de pintura) i una mascara digne d’assassi en serie (per protegir la cara). En que consisteix el joc? Vam fer dos equips. El joc es desenvolupa en un camp limitat amb arbres i llocs per amagar-te i hi ha dos bases, una base per cada equip, i tambe un hospital simbolic que esta entremig de les dues bases. Cada base te una bandera plantada. L’objectiu del joc es simplement aconseguir robar la bandera de la base de l’equip contrari i portar-la a la teva base. Si et disparen (i et toquen), has de deixar el que estas fent i anar a tocar l’hospital i despres ja pots continuar jugant. Depen de com pot resultar un joc una mica bestia i la primera vegada que hi jugues t’”acolloneix” una mica. Crec que a la Sara no li va acabar de fer el pes. A mi em deixa baldat pero va be per descarregar tensio. Despres de la guerra vam fer una barbacoa a casa nostra per acabar de discutir i intercanviar batalletes i fer un acte social ben tipicament kiwi.	[clica sobre la foto]

Seccio Especial – South Island Tour

3-13 novembre 2004

Amb la Sara, ens vam prendre 11 dies per fer una volta turistica per la illa del sud de Nova Zelanda. En total van ser uns 5000 km. Vam comencar anant a Dunedin, visitar la Otago Penninsula, baixar i vorejar la costa cap a Invergargill, vam fer un creuer per Milford Sound, vam fer boat jeting a Queenstown, vam pujar per la Costa Oest, vam caminar sobre el Fox Glacier, vam visitar el Franz Josef Glacier, vam banyar-nos un xic a Greymouth, vam veure les Pancake Rocks a Punakaiki, vam caminar pel Abel Tasman National Park per les boniques platges de sorra daurada, vam fer un creuer per veure balenes a Kaikoura, vam visitar la immensa fira de Agricultura i Ramaderia de Christchurch i vam visitar la Banks Penninsula i Akaroa. El dia 13 de novembre la Sara va agafar l’avio des de Christchurch per tornar a casa despres d’un mes d’intensa experiencia kiwi.

Moltes coses per pocs dies, molts km, moltes sensacions, paisatges, activitats i un futime de fotos, un petit recull de les quals s’ha recollit a continuacio. Una gran experiencia unica i irrepetible. Espero que amb aquestes fotos pugui transmetre-us-en un trocet i fer-vos-en particeps tambe. Que vagi de gust!

[cliqueu per veure el mapa

amb el recorregut dia a dia]

3 Novembre Karitane Karitane es una petita poblacio situada a uns 20 km al nord de Dunedin. Es una poblacio costanera on desenvoca el riu Waikouaiti i ofereix paisatges molt bonics. Va ser la nostra primera parada i un bon comencament del nostre viatge.	[clica sobre la foto]
3 Novembre Peninsula d’Otago Una altra mini seccio de fotos. Aqui hi trobareu algunes fotos de la bonica peninsula d’Otago, que esta al costat de Dunedin i te uns 20 km de llargada. Les fotos son ben be de la punta, on hi ha les vistes mes impressionants i tambe una comunitat d’ocells important.	[clica sobre la foto]
4 Novembre De Dunedin a Te Anau Vam marxar de Dunedin cap a les 10 del mati i vam arribar a Te Anau passades les 10 del vespre. Per tant va ser un dia llarg de viatge amb varies parades i amb coses ben interessants de veure. No us perdeu aquest tastet fotografic.	[clica sobre la foto]
5 Novembre Milford Sound Despres de ben dormir a Te Anau vam dirigir-nos ben aviat al mati cap a Milford Sound. Son unes 2hores de cotxe amb algunes parades obligades en el cami per admirar la bellesa paisatgistica. Era un dia plujos i aixo va donar un caire dramatic a les vistes, amb les muntanyes xorrejant sense parar que semblava talment com si estessin plorant. Aqui teniu a la dreta, la tipica foto de Milford Sound, tot i que normalment l’ensenyen en un dia de cel sere, que llueix mes. Milford sound es patrimoni de la humanitat i super mega turistic, la seva foto surt a les portades de totes les guies i es un punt quasi obligat. Jo es la segona vegada que hi anava i aquest cop hi havia mes cascades i salts d’aigua degut a la pluja. Vam agafar un creuer d’1hora i 40 minuts i vam recorrer tot el fiord fins arribar al punt d’obertura amb el Tasman Sea.	[clica sobre la foto]
6 Novembre Jet Boat a Queenstown i el cami cap a Fox Glacier La nit del 5 de Novembre vam dormir a Queenstown. Aquest dia a Nova Zelanda es celebra el dia de Guy Fawkes, que es un home que el 1605 va intentar fer volar sense exit el parlament d’Anglaterra. Aquesta efemerida es celebra a Nova Zelanda amb focs i petards i focs artificials al carrer. De fet, es un dels unics dies de l’any en que esta permes tirar petards a Nova Zelanda, no es com a espanya que cada vegada que guanya el Barca o perd el madrid o al reves o el que sigui tothom es posa a tirar petards. Aqui esta molt regulat aixo. De fet, d’aixo no en tinc cap foto perque a Queenstown ho van celebrar de manera dispersa i familiar, no hi havia cap espectacle pirotecnic public. Queda pero dita l’anecdota. El que vam fer el 6 de novembre va ser anar en Jet Boat, o sigui una llanxa motora que va a tota castanya per llacs i rius, esquivant de forma temeraria arbres, ponts, roques... Ens feia gracia provar-ho i la veritat es que va esta prou be. Lo millor es quan el Jet Boat fa un trompu i queda ben girat. Despres d’un dinar ben internacional (la Sara japones i jo indi) vam encaminar-nos cap a la costa Oest per parar al Fox Glacier. Pel cami ens vam quedar amb bonics paisatges de Wanaka, del llac Hawea...	[clica sobre la foto]
7 Novembre Fox Glacier Aquesta va ser la nostra experiencia sobre gel i per primera vegada vam anar-hi sense patins (que tampoc ens haguessin servit de res). Despres de passar la nit a la petita poblacio de Fox Glacier, vam allistar-nos a una caminada guiada d’unes 4 hores sobre la glacera de Fox Glacier. La caminada va ser facil i lenta, parant sovint per escoltar els comentaris de la nostra guia motivada, cosa que feia l’excursio mes interessant. Vam estar caminant sobre la glacera durant 1 hora aprox. i va estar molt be. Es impressionant tota la dinamica que succeeix en una glacera, es un sistema en continuu moviment, cosa que tambe la fa un xic perillosa per turistes despistats. A la tarda, vam acabar d’aprofitar el dia anant a la Gillespie Beach, prop de Fox Glacier, i intercanviar algunes impressions amb el mar.	[clica sobre la foto]
8 Novembre Franz Josef Glacier – Hokitika – Greymouth Despres de dormir la segona nit a Fox Glacier, vam encaminar-nos cap al nord, seguint la costa Oest per arribar al vespre a Punakaiki, pero d’aixo en parlarem despres. El primer que ens vam trobar va ser Franz Josef Glacier. El nostre contacte amb aquesta glacera va ser molt menys intim, ja que vam anar al punt des d’on es veu de lluny la glacera, vam fer la foto i vam marxar, com a bons turistes... :D Mes al nord, ens vam parar a dinar a Hokitika, i tambe vam donar un vol per la platja d’alla. Mes al nord, ens vam trobar Greymouth, a on vam anar a posar-nos una mica en remull a la seva impressionant platja. D’alla en conservem una anecdota que tot i que ara ja fa gracia en el seu moment ens va desconcertar un xic: sortint de la platja, ens vam equivocar de cami i vam passar a traves d’una zona de bungalows i camping per arribar al cotxe. La nostra sorpresa va ser quan ens va venir a perseguir l’amo del xiringuitu per acusar-nos que haviem anar a fer-nos una dutxa a les seves dutxes. Tot i els esforcos que vam fer per explicar-li que veniem de la platja, ell va marxar convencut de les seves sospites, alegant que no feia pas dia per banyar-se... La cosa no va arribar a mes. En fi, digueu-me oportunista (i tindreu rao), pero diuen que a la costa oest la gent es una mica rara :o	[clica sobre la foto]
8 Novembre Punakaiki – Pancake Rocks Aquest va ser el nostre desti el dia 8. Les Pancake Rocks, son unes roques ben especials i molt famoses a Nova Zelanda. Aquest tipus de roca nomes es troba a una zona molt localitzada i es molt curios el tipus de forma i capes que fa la roca. Pancake es un tipus de crepe, i el nom ve perque aquestes roques estan formades de tot de capes planes apilades, com si fossin Pancakes apilades. Es veu que s’han creat a partir de dos tipus de sedimentacio compactada, l’accio erosionant de l’aigua i moltes dosis de temps i paciencia. Entre aquestes roques, quan hi ha marea alta, les onades golpegen molt fort i surten xorrus d’aire i aigua disparats amb forca. Com diria el gran barrufet: “bondat divina! Curiosiiiiiissim”. :p Aquella nit la vam passar a un bonic alberg situat a uns 300 metres d’aquestes roques i a uns 30 metres del mar.	[clica sobre la foto]
9 Novembre Voltants de l’Abel Tasman National Park El 9 de Novembre va ser un dia principalment de viatge en cotxe, que ens va portar de Punakaiki a Marahau, a l’entrada de l’Abel Tasman National Park. El mes conegut d’aquest Park son les platges de sorra daurada paradisiaques que hi ha per alla, pero d’aixo en parlarem despres. Aqui trobareu algunes fotos de llocs que vam visitar al vespre del dia 9 al voltant del Park.	[clica sobre la foto]
10 Novembre Caminant per l’Abel Tasman National Park El mati del dia 10 ens vam aixecar ben aviat per fer una caminada d’unes 4 hores vorejant la costa dins l’Abel Tasman National Park. La cosa va consistir en agafar un aquataxi (un taxi que es una llanxa) que ens va portar una mica costa amunt i despres vam fer el cami de tornada (uns 11 km) a peu. De fet aquesta costa dona per caminar durant 2 o 3 dies pero nosaltres vam fer una versio reduida perque no disposavem de massa temps. La cosa va comencar a quarts de 9 del mati i vam arribar cap a les 2, per tant un xic mes de 4 hores perque vam anar parant pel cami de tant en tant. Vam veure platges bonigues, illots, gent anant amb kaiak, cosa molt popular per aquesta zona, i va estar bastant be. El dia es va mantenir ennuvolat, sense pluja, cosa que va ajudar que no tinguessim tanta calor al caminar.	[clica sobre la foto]
11 novembre Balenes a Kaikoura Despres de caminar per l’Abel Tasman National Park vam anar cap a Kaikoura, cosa que va ser unes 5 hores en cotxe i amb pluja la major part del temps. Vam passar la nit a una alberg bonic de Kaikoura, on de fet erem els unics hostes, cosa que ens va dornar molt espai. Aquella nit tambe ens vam fer un bany de bombolles a una piscina spa que hi havia a l’alberg i vam quedar ben atontants de lo calenta que estava l’aigua jejeje. A l’endema vam decidir improvitzadament embarcar-nos en un vaixell per anar a veure ballenes per alla Kaikoura. El mon baleni es molt impressionant i ho vaig trobar molt interessant tot plegat. El vaixell tenia un equipament multimedia molt xulo, amb simulacions de on estava el vaixell, de quina era la profunditat de l’entorn i de tot d’explicacions sobre ballenes i altres animals de la zona. I aquell dia vam veure dues balenes! A la dreta teniu la foto de la cua de la segona. Tampoc es veu gaire mes. El problema de tot plegat va ser l’im-pressionant mareig que vam agafar la Sara i jo, molt fort. Jo la segona ballena ja ni la vaig veure en persona ja que vaig quedar clavat a la butaca del vaixell de lo marejat que estava. Ens va agafar bastant fort i lo mes curios es que tinc la impressio que vam ser els unics lerus que es van marejar. Quin panorama... encara riem de la situacio, evidentment un cop despres de tocar de peus a terra de nou. Sigui com sigui, les balenes son uns sers impressionants. A part de les poquetes fotos que tenim, perque no estavem en condicions per gaire mes (jejeje) Tambe aqui hi trobareu una mini seccio sobre les “Sperm Whales” (en catala, catxalots) que son el tipus de ballenes que vam veure. Son unes criatures molt interessants.	[clica sobre la foto]
12 novembre Christchurch – A&P Show A la tarda del dia 11, encara afectats per l’efecte balena (un mareig de campionat), vam anar a canviar les pastilles dels frens del cotxe (que estaven mes fines que una fulla d’afeitar), vam dinar a Kaikoura i vam anar cap a Christchurch. Al vespre vam fer un vol per la ciutat, i poca cosa mes. L’endema, era divendres, pero era un dia festiu a Christchurch, un gran dia per la ciutat, perque es celebrava l’aniversari de la comarca. I feien una macro exposicio amb tot de coses majoritariament relacionades amb l’agricultura i ramaderia i moltissimes activitats, que l’anomenen A&P Show (Agrocultural and pastoral Show). Aixo, pels que sigueu de la garrotxa, es molt semblant a una fira de sant lluc pero molt mes gran, amb moltes mes coses. Moltissims animals exposats (moltes i moltes ovelles de diferents tipus, i vaques...), exhibicions de motos, concursos de sal de cavall, de serrar troncs, de forca fisica... tambe hi havia moltes atraccions... En ma vida no havia vist tants kiwis (neozelandesos) junts a un lloc... quin pilor de gent! Acostumat a viure a un poble de 20 habitants... Va estar molt be, pero. Aqui teniu algunes fotos de coses que vam veure per alla.	[clica sobre la foto]
12 Novembre Penninsula Banks i Christchurch A la tarda aviat vam marxar de l’A&P Show i vam anar a fer una mica d’exploracio per la peninsula que hi ha a la vora de Christchurch i que s’anomena Banks Penninsula. A mes, alla hi ha un poble (Akaroa) molt cucu que es (o era) un assentament frances. Vam donar-hi un volt i vam tornar a Christchurch, on vam visitar una mica els jardins botanics i una mica mes de ciutat.	[clica sobre la foto]
13 Novembre L’arreveure La nit del 12 vam tornar a dormir a Christchurch i l’endema ja vam preparar totes les coses per anar a l’aeroport de Christchurch i embarcar la Sara a un avio que la portaria a un altre avio que la portaria a un altre avio fins arribar a Barcelona. Com heu pogut veure, 10 dies donen per molt i et deixen moltes sensacions al cos. Aqui s’acaba doncs la seccio especial. Espero haver sigut capac de transmetre’us amb fotos una mica del que per nosaltres va ser una bonica experiencia de les que deixen petjada.	[clica sobre les fotos per fer-les grans]

Extra! Extra! Ens han descobert! Mireu aquest retall de la pagina “The World” del diari local d’aqui (Otago Daily Times) del dimecres 1 de setembre de 2004.

[clica sobre la foto]